Sembla que mai estem preparats per perdre una persona estimada i qui ens envolta tampoc sap com acompanyar-nos en moments de tanta vulnerabilitat. 

La gent vol que et sentis feliç i en realitat el que sents és un terratrèmol al teu interior que fa moure els ciments de la teva vida. 

Les llàgrimes venen de cop. Coses que feies abans, ara no et sents capaç. Pots sentir-te enfadat, i culpable de sentir-te enfadat. Pots qüestionar-te la teva fe. Pots sentir, fins i tot, que t'estàs tornant boig.

Alguns familiars i amistats no saben què dir-te i pots sentir que t'eviten. És possible que et sentis vulnerable, sol e incomprès. Potser alguns pensaments i els perquès es repeteixen una i altra vegada a la teva ment... Et trobes física i psíquicament esgotat/da i emocionalment en una mena de muntanya russa. La gent et vol ajudar dient: "el temps ho cura tot" i potser donant-te consells que no trobes massa útils. Les teves relacions canvien... les teves prioritats també. En definitiva, sents que el teu món ha canviat. 

Tot això és normal com ho poden ser d'altres actituds o sentiments i està relacionat amb sentir-se en dol. Elaborar la pèrdua, fer el procés de dol requereix temps i implicació. Però no estàs sol/a, així que si sents que tot això et supera o que afecta la teva vida d'una manera especialment dolorosa, pots demanar ajuda i suport. El Servei de suport al dol de Ponent estem per acompanyar-te.