Des del Servei de Suport al dol de Ponent us volem  parlar  del procés de dol que s’esdevé quan ja som grans, quan ja hem deixat la vida laboral endarrere,  hem tingut o no fills que ja són adults i viuen la seva pròpia vida i ja fa uns anys que estem jubilats i jubilades.  Hem envellit,  ens hem fet grans.

El procés de dol de la gent gran té unes característiques especifiques tot i que manté  les fases i reaccions que poden aparèixer en qualsevol etapa de la vida. A mesura que envellim, les pèrdues esdevenen més freqüents —amics, parella, autonomia o salut—, i això pot fer que el dol sigui més complex i que requereixi una atenció més acurada. Si comprenem  com viuen aquest procés les persones grans facilita poder proporcionar un suport respectuós, empàtic i adaptat a les seves necessitats.

Les persones grans han d’afrontar una major acumulació de pèrdues. És habitual que hagin viscut diverses morts d’éssers estimats en un lapse relativament curt. Alhora, es dona un risc elevat de solitud, ja que la xarxa social tendeix a reduir-se i això dificulta la disponibilitat de suport emocional.

Els canvis en la salut física i cognitiva també influeixen en el procés de dol: la pèrdua pot augmentar el risc de depressió, deteriorament funcional o problemes de memòria. Finalment, la vivència de la mort d’algú proper pot despertar reflexions profundes sobre la pròpia mortalitat, una qüestió que sovint impacta en el sentit de vida.

Tot i que no tothom passa per totes les fases ni en un ordre concret, poden entrellaçar-se  i aparèixer de forma simultània. Segons el model integratiu-relacional de  Alba Payas, (model  en el que s’han format les professionals del Servei de dol de Ponent)  inclou quatre etapes:  1. Impacte o xoc 2. Evitació – negació (etapa de protecció/anhel i recerca) 3. Connexió – integració i  4. Creixement – transformació

Quan som grans aquestes fases poden ser més lentes i sovint necessiten més suport emocional per poder avançar.

El procés de dol està condicionat per factors, entre els quals destaquen:

• La qualitat del vincle amb la persona perduda, especialment en el cas del cònjuge. Es un vincle construït al llarg de dècades de convivència, projectes compartits i interdependència emocional i pràctica.
• L’estat de salut física i mental previ, que pot facilitar o dificultar l’afrontament. Una persona amb malalties cròniques pot tenir dificultats per afrontar el dol, en canvi una bona salut esdevé un factor protector.
• La disponibilitat de suport social, tant familiar com comunitari. El suport social és un dels factors més determinants en la vivència del dol.
• L’estil de vida i la rutina diària, que poden perdre sentit o requerir grans ajustos després de la pèrdua. Les rutines tenen un paper crucial en l’estabilitat emocional.
• El context de la mort, ja sigui sobtada- que pot generar xoc i incredulitat, derivada d’una llarga malaltia- permet preparar-se però genera esgotament o en situació de dependència-barreja emocions complexes.

La pèrdua més significativa durant l’envelliment és la pèrdua de la parella, es desestructura la vida quotidiana, genera un gran buit, hi ha un sentiment de pèrdua d’una part d’un mateix, moltes activitats es feien conjuntament i això pot fer augmentar l’aïllament i també hi ha un impacte en l’autonomia que pot provocar desorientació en el que es queda.

També volem destacar la mort dels  germans  que representen un espai de memòria i història compartida, i que  pot reactivar records d’infància i altres pèrdues acumulades. Es produeix una combinació de tristesa i reflexió sobre la pròpia finitud.

Destaquem la pèrdua de les amistats  que pot tenir un impacte profund ja que esdevenen una font essencial de suport emocional i una part important de la vida quotidiana, especialment quan la persona viu sola.

Com podem ajudar les persones grans que estan en dol?

• Rutines saludables, amb exercici suau, alimentació equilibrada i descans
• Espais per recordar, com rituals o converses sobre la persona perduda.
• Suport familiar, basat en la presència, la paciència i l’escolta activa.
• Validar el dolor sense minimitzar-lo (“tens dret a estar trist/a”).
• Respectar els ritmes personals del procés.
• Buscar ajuda professional si apareixen senyals de dol complicat.
• Teràpia de dol, tant individual com grupal.
• Participació  en activitats comunitàries  

En definitiva, el dol  en la gent gran és un procés profund. Requereix comprensió, paciència i un suport afectiu que ajudi la persona a reconstruir el seu dia a dia, preservar el record del que ha perdut i trobar nous significats en la darrera etapa de la vida.

Gemma Asensio – terapeuta del Servei de Suport al dol de Ponent